{"id":11668,"date":"2021-03-10T14:16:13","date_gmt":"2021-03-10T14:16:13","guid":{"rendered":"https:\/\/esclaustre.com\/event\/meritxell-neddermann-copy\/"},"modified":"2021-04-21T11:44:38","modified_gmt":"2021-04-21T11:44:38","slug":"surfistes-en-camera-lenta","status":"publish","type":"tribe_events","link":"https:\/\/esclaustre.com\/en\/event\/surfistes-en-camera-lenta\/","title":{"rendered":"Joan Miquel Oliver"},"content":{"rendered":"

[ bb_built=”1″ fullwidth=”off” specialty=”on”][et_pb_column type=”3_4″ specialty_columns=”3″][et_pb_row_inner admin_label=”Row” _builder_version=”3.0.51″ background_position_1=”top_left” background_repeat_1=”no-repeat” module_class=”tribe-events-content__img”][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”3_4″][et_pb_image _builder_version=”3.0.64″ show_in_lightbox=”off” url_new_window=”off” use_overlay=”off” sticky=”off” align=”left” always_center_on_mobile=”on” border_style=”solid” force_fullwidth=”off” src=”https:\/\/esclaustre.com\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/Joan_Miquel_Oliver-.jpg” \/][\/et_pb_column_inner][\/et_pb_row_inner][et_pb_row_inner admin_label=”Row” _builder_version=”3.0.51″ background_position_1=”top_left” background_repeat_1=”no-repeat” module_class=”tribe-events-content__content”][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”3_4″][et_pb_code _builder_version=”3.0.64″][socialpug_share][\/et_pb_code][et_pb_text _builder_version=”3.0.64″ background_layout=”light” text_orientation=”left” border_style=”solid”]<\/p>\n

Joan Miquel Oliver, 15 anys de \u00abSurfistes en c\u00e0mera lenta\u00bb\u00a0<\/strong><\/h2>\n

Ara fa quinze anys Joan Miquel Oliver publicava el seu primer disc en solitari, Surfistes en c\u00e0mera lenta. El que ha passat despr\u00e9s \u2013els anys i els discos\u2013, certifica Surfistes en c\u00e0mera lenta com l\u2019inici d\u2019una carrera personal s\u00f2lida, compaginada amb la milit\u00e0ncia a Ant\u00f2nia Font<\/span> fins a la dissoluci\u00f3 del grup, i que fins al 2020 suma cinc \u00e0lbums m\u00e9s, per no parlar de les seves aventures liter\u00e0ries en els \u00e0mbits de la narrativa o el teatre.<\/p>\n

Si les can\u00e7ons d\u2019Oliver per Ant\u00f2nia Font<\/strong> <\/span>ja havien marcat un remarcable punt d\u2019inflexi\u00f3 en la cr\u00f2nica de la m\u00fasica en catal\u00e0 dels inicis de segle, ara l\u2019autor sentia la necessitat d\u2019afirmar-se en primer\u00edssima persona amb una col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019onze can\u00e7ons on els p\u00edxels congelats que suggereix el t\u00edtol del disc s\u2019alternen amb imatges pertorbadores (La mujer que mordi\u00f3 un piano) i la melancolia m\u00e9s elegant (Pallasso).<\/p>\n

Un can\u00e7oner que ens oferia i ens ofereix vistes privilegiades del retrovisor del gran Emerson Fittipaldi, tot saltant des de la foguera marciana instrumental de Soy un lo-fi a un P\u00edcnic tan ef\u00edmer com feli\u00e7. Tot plegat, impulsat pel Rellotge que obre el disc, que tal vegada tamb\u00e9 ens serveix per entendre les raons de l\u2019artista alhora d\u2019endegar aquest nou cam\u00ed: \u201crellotge calculadora ja sumes 30 anys \/\u2026 \/ Rellotge tens sa vida per davant \/ rellotge no te pots aturar\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

Sons de Nit i Es Claustre presenten aquest especial concert.<\/b><\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

Una col\u00b7laboraci\u00f3 d’aquesta Gira de 15 any de \u00abSurfistes en c\u00e0mera lenta\u00bb amb el cicle Sons de Nit<\/span>\u00a0<\/strong>amb un artista que s’ha enfilat a l’escenari maon\u00e9s tant en solitari com amb Ant\u00f2nia Font<\/strong><\/span> en diverses ocasions.<\/p>\n

Es Claustre alhora tamb\u00e9 ext\u00e9n aquest concert al Teatre des Born<\/strong> de Ciutadella. Un inici d’un mapa de vincles entre Es Claustre i destacats segells amb els que ens unim en forces, amb continguts i un fort esperit, i que s’extendr\u00e0 no nom\u00e9s a l’escenari de Ma\u00f3. Molt prest n’avan\u00e7arem m\u00e9s detalls.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n