\n
Mesurar el talent \u00e9s absurd, impossible, fins i tot rid\u00edcul; per\u00f2 ning\u00fa dubtaria que el talent existeix. Nom\u00e9s cal fer un passeig per la traject\u00f2ria musical de Joan Colomo<\/strong><\/span> per tenir-ne una prova irrefutable. Un talent que desborda per totes bandes, que dibuixa melodies impossibles amb una m\u00e0 mentre, amb l\u2019altra, juga a sorprendre\u2019ns amb detalls de producci\u00f3 inesperats. Un talent capa\u00e7 d\u2019interpretar tots els papers de l\u2019auca, i, si li sobren deu minuts, inventar-se\u2019n de nous. I quan despr\u00e9s d\u2019escoltar-ne tots els discos pensem que s\u00ed, que ja ho tenim, que ja hem ent\u00e8s el qu\u00e8 i el com del torrent creatiu del de Sant Celoni, treu un disc nou i ens torna a agafar per sorpresa, assenyalant passadissos i portes que ni ens hav\u00edem imaginat que existien.<\/p>\nL’oferta i la demanda<\/strong> demostra, amb una claredat incontrovertible, que tiri pel cam\u00ed musical que tiri en Joan Colomo no pot deixar de ser un autor. La personalitat aclaparadora de la seva m\u00fasica li col\u00b7loca un plat a part en el panorama musical catal\u00e0. Fins i tot quan juga amb l’electr\u00f2nica i els sons mainstream, com a Ritme pervers o a Prisma, on se\u2019ns emporta a la pista de ball amb un somriure als llavis i una necessitat imperiosa de cantar mentre movem els malucs, s\u2019allunya dels convencionalismes i les estructures previsibles. I \u00e9s que, per primera vegada, a L’oferta i la demanda els teclats miren als ulls a les guitarres i els sintetitzadors encoixinen les composicions, tot per aconseguir unes atmosferes absolutament subjugadores, com a la inesperada Guerra freda o a l\u2019\u00e8pica i delicada Esclat etern.<\/p>\nHi ha poca gent en el m\u00f3n del pop que pugui afirmar que t\u00e9 \u201cuna veu pr\u00f2pia\u201d, una manera de composar i de cantar que pren referents tan diversos que sembla que no en tingui cap, i que tot el que fa s\u2019estigui fent per primera vegada. Joan Colomo n\u2019\u00e9s un. Mestre dels contrastos, \u00e9s capa\u00e7 de fer que la m\u00fasica que es xiuxiueja i la que es balla amb els ulls tancats es donin la m\u00e0 en una mateixa can\u00e7\u00f3. En aquest sentit, L’oferta i la demanda frega la perfecci\u00f3. La foscor conceptual s’embolcalla d’un so llumin\u00f3s, les emocions a flor de pell s’omplen de significat, i les melodies fr\u00e0gils despunten amb tornades altament corejables, com a l\u2019excepcional Consum intern, o a Fantasma, una altra de les moltes joies d\u2019aquest disc. Pel que fa a les lletres, com ja \u00e9s marca de la casa, all\u00f2 \u00edntim i all\u00f2 pol\u00edtic es barregen com si fossin una sola cosa, i les relacions humanes se’ns mostren com un reflex de les relacions econ\u00f2miques i pol\u00edtiques, perqu\u00e8 , en el fons, i aix\u00f2 sembla apuntar des del mateix t\u00edtol, tot s\u00f3n jocs de poder.<\/p>\n
Ramon Mas<\/p>\n
Un concert, un artista que no et pots perdre!!<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
<\/p>\n