{"id":1359,"date":"2017-08-10T18:32:37","date_gmt":"2017-08-10T18:32:37","guid":{"rendered":"https:\/\/esclaustre.com\/?post_type=tribe_events&p=1359\/"},"modified":"2017-08-10T10:44:12","modified_gmt":"2017-08-10T10:44:12","slug":"matthew-mcdaid","status":"publish","type":"tribe_events","link":"https:\/\/esclaustre.com\/en\/event\/matthew-mcdaid\/","title":{"rendered":"MATTHEW MCDAID"},"content":{"rendered":"
[ bb_built=”1″ fullwidth=”off” specialty=”on”][et_pb_column type=”3_4″ specialty_columns=”3″][et_pb_row_inner admin_label=”Row” _builder_version=”3.0.51″ background_position_1=”top_left” background_repeat_1=”no-repeat” module_class=”tribe-events-content__img”][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”3_4″][et_pb_image _builder_version=”3.0.64″ src=”https:\/\/esclaustre.com\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/McDaid.jpg” show_in_lightbox=”off” url_new_window=”off” use_overlay=”off” sticky=”off” align=”left” always_center_on_mobile=”on” border_style=”solid” force_fullwidth=”off” \/][\/et_pb_column_inner][\/et_pb_row_inner][et_pb_row_inner admin_label=”Row” _builder_version=”3.0.51″ background_position_1=”top_left” background_repeat_1=”no-repeat” module_class=”tribe-events-content__content”][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”3_4″][et_pb_code _builder_version=”3.0.51″][socialpug_share][\/et_pb_code][et_pb_text _builder_version=”3.0.64″ background_layout=”light” text_orientation=”left” border_style=”solid”]<\/p>\n
Matthew McDaid<\/strong> \u00e9s un jove cantautor d\u2019origen irland\u00e8s, transplantat i ben arrelat al Collsacabra, que toca la guitarra en una freda nit a la vora del foc.<\/p>\n Des del seu reducte de silenci i contemplaci\u00f3 de Rupit desgrana emocions pures, amb una subtilesa intimista o amb una for\u00e7a explosiva, i des de la quietud i el contacte amb la natura fila melodies preciosistes, universals i commovedores.
\nLa seva m\u00fasica s\u2019adre\u00e7a directa al cor i \u00e9s bals\u00e0mica o punyent, aix\u00ed com el seu directe, elemental, forjat a peu de carrer, amb fred als peus i el cor roent, talment un trovador d\u2019\u00e8poques m\u00e9s senzilles\u2026<\/p>\n