Menu
[ bb_built=”1″ fullwidth=”off” specialty=”on”]
Tot just tancada la màgica gira de “La força”, sense temps ni per agafar aire, El Petit de Cal Eril torna aquest 2018 amb un nou disc que, de fet, en són tres. El disc triangular “△” s’ha produït, enregistrat i plantejat com una trilogia d’EPs on ha estat clau el treball conjunt de tota banda, formada per Artur Tort (teclats), Dani Comas (baix), Ildefons Alonso (bateria), Jordi Matas (bateria) i Joan Pons (veu i guitarra).
Pren el relleu a cinc discos singulars i excel·lents -“Per què es grillen les patates” (2007), “I les sargantanes al sol” (2009), “Vol i dol” (2010), “La figura del buit” (2013) i “La força” (2016). I obre la porta d’alguna cosa estranya, inexplicable, que alguns ja comencen a anomenar pop metafísic.
Joan Pons te el seu observatori fixat a l’illa de Menorca, apropa’t per descobrir-lo.
[/]
[ bb_built=”1″ fullwidth=”off” specialty=”on”]
Tot just tancada la màgica gira de “La força”, sense temps ni per agafar aire, El Petit de Cal Eril torna aquest 2018 amb un nou disc que, de fet, en són tres. El disc triangular “△” s’ha produït, enregistrat i plantejat com una trilogia d’EPs on ha estat clau el treball conjunt de tota banda, formada per Artur Tort (teclats), Dani Comas (baix), Ildefons Alonso (bateria), Jordi Matas (bateria) i Joan Pons (veu i guitarra).
Pren el relleu a cinc discos singulars i excel·lents -“Per què es grillen les patates” (2007), “I les sargantanes al sol” (2009), “Vol i dol” (2010), “La figura del buit” (2013) i “La força” (2016). I obre la porta d’alguna cosa estranya, inexplicable, que alguns ja comencen a anomenar pop metafísic.
Joan Pons te el seu observatori fixat a l’illa de Menorca, apropa’t per descobrir-lo.
[/]
