Tot i que el seu nom no sigui conegut pel gran públic, la trajectòria de l’Ernest Armengol està més que contrastada: 700 concerts a les espatlles i 7 àlbums publicats amb bandes com Sol Lagarto, Matilda Blue o Lax’n’Busto i, actualment, una de les veus de Jarabe de Palo.
Aquest 2025 l’artista barceloní decideix emprendre un nou viatge amb el llançament del seu primer treball en solitari, SÍ; un títol que es llegeix com tota una declaració d’intencions i que deixa poc espai a la interpretació. Així, els nous temes desprenen lluminositat i positivisme i són una clara invitació a l’optimisme com a filosofia de vida. I és per això que musicalment, aquesta idea es consolida viatjant a través dels gèneres més comuns en l’artista com el rock, el soul i el funk, amb algunes clucades d’ull als anys vuitanta.
S’ha de destacar la participació de Carlos Tarque, Ramon Mirabet i Desireé Diouf, que regalen les seves meravelloses veus als temes “Pregunta por mí”, “Qui em donés la pau” i “El camino», posant la cirereta al pastís d’un “debut” que apunta a ser un dels àlbums de l’any.
Bases sòlides i uns cuidats arranjaments de guitarres i teclats són l’essència d’aquest àlbum, una proposta potent i elegant i que el seu directe reflecteix fidelment.
Tot i que el seu nom no sigui conegut pel gran públic, la trajectòria de l’Ernest Armengol està més que contrastada: 700 concerts a les espatlles i 7 àlbums publicats amb bandes com Sol Lagarto, Matilda Blue o Lax’n’Busto i, actualment, una de les veus de Jarabe de Palo.
Aquest 2025 l’artista barceloní decideix emprendre un nou viatge amb el llançament del seu primer treball en solitari, SÍ; un títol que es llegeix com tota una declaració d’intencions i que deixa poc espai a la interpretació. Així, els nous temes desprenen lluminositat i positivisme i són una clara invitació a l’optimisme com a filosofia de vida. I és per això que musicalment, aquesta idea es consolida viatjant a través dels gèneres més comuns en l’artista com el rock, el soul i el funk, amb algunes clucades d’ull als anys vuitanta.
S’ha de destacar la participació de Carlos Tarque, Ramon Mirabet i Desireé Diouf, que regalen les seves meravelloses veus als temes “Pregunta por mí”, “Qui em donés la pau” i “El camino», posant la cirereta al pastís d’un “debut” que apunta a ser un dels àlbums de l’any.
Bases sòlides i uns cuidats arranjaments de guitarres i teclats són l’essència d’aquest àlbum, una proposta potent i elegant i que el seu directe reflecteix fidelment.
