Jay-Jay Johanson s’ha convertit en el gran crooner de l’era electrònica, un Sinatra postmodern, amb unes composicions exquisides d’aire melancòlic i suggeridor, una gran capacitat per a emocionar amb una facilitat innata per a les melodies, una veu que acaricia suaument, i aquests embriagadors i suggeridors ritmes que eleven les seves cançons del subtil al sublim, amb sons més pròxims al jazz o fins i tot a la bossa nova. La composició de les cançons és infal·lible i les paraules tenen una poesia continguda. L’any passat, 2019, va publicar el seu catorzè àlbum, ‘Kings Cross’, amb el qual va continuar sumant en el seu haver exquisides cançons melancòliques i elegants amb la seva fórmula infal·lible i un estil que en directe traspua una imponent i elegant personalitat.
Enguany, 2020, es compleixen 20 anys de ‘Poison’, 
el tercer i més reeixit disc de la seva carrera, i ho celebra amb una gira especial. En ‘Poison’ Johanson va comptar amb les aportacions de Robin Guthrie (Cocteau Twins) per a crear un magnífic àlbum en el qual totes aquelles qualitats ben insinuades i els coquetejos amb el trip-hop i el jazz dels seus treballs previs resultaven concloentment definits i realçats. És un disc ple de sofisticats detalls, inesperats riffs, melancòlics bucles, cançons laberíntiques, explorant les seves obsessions amb sensibilitat contemporània.
Jäje Johansson (nom real de Jay-Jay) va néixer en Trotlhättan, Suècia, on va estar immers en la música des dels set anys que va començar a estudiar en un conservatori musical, en el qual va aprendre a tocar el piano, el saxofon i el clarinet. Durant la seva joventut va compaginar els seus estudis de disseny amb el seu va treballar com a discjòquei.
Va ser en 1996 que aquest jove fascinat pel so de Bristol, el trip-hop, va colpejar per primera vegada, amb delicadesa, els nostres timpans. El seu àlbum de debut ‘Whiskey’ va posar a aquest esmunyedís i elegant suec en el mapa, el començament d’una apassionant aventura que conta ja amb més de vint anys de trajectòria professional i més d’una desena de discos publicats amb els quals ha acariciat una multitud d’estils.
Va arrencar la seva carrera reprenent les lliçons magistrals de Portished i Massive Attack a compte propi, bevent també de moltes altres influències musicals que anaven des de Lee Hazlewood, el pop de Talk Talk o Nilsson, passant per John Coltrane, Johnny Hartman, Michel Legrand, Francis Lai, l’immens Serge Gainsbourg i tot un exèrcit de jazz intimista o enregistraments simfònics de totes les procedències imaginables.
Després de digerir aquest nodrit arbre genealògic d’influències, Johanson va passar a crear el seu personalíssim estil injectant generoses dosis de lirisme, romanticisme, i dosi d’avantguarda digital als ambients de bandes sonores que tant li agraden.
Jay-Jay Johanson demostra la facilitat que té a crear unes melodies suggeridores amb ritmes definits entre influències pop, jazz intimista, sons eloqüents amb simfòniques de fons, fins a arribar a sons trip-hop amb un pols metàl·lic electro-pop.
En la seva ja extensa carrera ha realitzat nombroses gires pels cinc continents i col·laborat amb altres il·lustres com Cocteau Twins o els alemanys Funktörung, entre altres fites.
