«Júlia Colom», ens presenta Paradís
Establerta ja com una de les veus més singulars del moment, la proposta de Júlia Colom (Valldemossa, 1997) és tant personal com complexa. Combinant l’arrel, l’experiència i l’honestedat amb una curiositat artística que la fa anar més enllà de tota tendència, Colom ens presenta un pop fusió que no només sap llegir el moment musical, sinó que el supera.
La identitat de l’artista parteix d’una vida sempre impregnada de música: “El Cant de la Sibil·la” va ser la primera cançó que va aprendre quan tenia sis anys, de la mà del seu avi. Als divuit anys, es trasllada a Barcelona per estudiar la carrera de cantant i és aleshores quan comença a treballar coneixements jazzístics, de composició i de producció que avui sentim a les seves propostes.
En paral·lel a la seva formació, Colom du a terme una investigació sobre la música de tradició oral mallorquina, feina que retrata Joan Porcel en el documental “Sempre Dijous”, que mostra com la cantant recull el folklore musical del paisatge on ha crescut. Colom transformaria tot aquest coneixement des del seu prisma artístic, donant com a resultat el seu àlbum de debut, Miramar, aclamat tant pel públic com per la crítica especialitzada.
Aquest 2025 l’artista retorna al panorama amb “Paradís”, on Colom no només fa gala del seu llenguatge compositiu, desdibuixant els límits de gèneres com l’electrònica, el pop o el folklore, sinó que també seu a la cadira de productora, juntament amb Martín Leiton i Òscar Garrobé. Colom es torna a fer escoltar a través d’uns versos tant crus com potents, plens d’imatges, paisatge i evocacions oníriques, tractant temes com la soledat, la creació o l’amor. “Paradís” manté la identitat de la cantant i l’herència musical de la tonada mallorquina, però s’expandeix per un pop complex i juganer, preciosista i emocional.
Na Júlia Colom ens va visitar ara fa un munt, i amb moltes ganes de tenir-la de nou a l’escenari maonès d’Es Claustre.
PROPERES ACTIVITATS
«Júlia Colom», ens presenta Paradís
Establerta ja com una de les veus més singulars del moment, la proposta de Júlia Colom (Valldemossa, 1997) és tant personal com complexa. Combinant l’arrel, l’experiència i l’honestedat amb una curiositat artística que la fa anar més enllà de tota tendència, Colom ens presenta un pop fusió que no només sap llegir el moment musical, sinó que el supera.
La identitat de l’artista parteix d’una vida sempre impregnada de música: “El Cant de la Sibil·la” va ser la primera cançó que va aprendre quan tenia sis anys, de la mà del seu avi. Als divuit anys, es trasllada a Barcelona per estudiar la carrera de cantant i és aleshores quan comença a treballar coneixements jazzístics, de composició i de producció que avui sentim a les seves propostes.
En paral·lel a la seva formació, Colom du a terme una investigació sobre la música de tradició oral mallorquina, feina que retrata Joan Porcel en el documental “Sempre Dijous”, que mostra com la cantant recull el folklore musical del paisatge on ha crescut. Colom transformaria tot aquest coneixement des del seu prisma artístic, donant com a resultat el seu àlbum de debut, Miramar, aclamat tant pel públic com per la crítica especialitzada.
Aquest 2025 l’artista retorna al panorama amb “Paradís”, on Colom no només fa gala del seu llenguatge compositiu, desdibuixant els límits de gèneres com l’electrònica, el pop o el folklore, sinó que també seu a la cadira de productora, juntament amb Martín Leiton i Òscar Garrobé. Colom es torna a fer escoltar a través d’uns versos tant crus com potents, plens d’imatges, paisatge i evocacions oníriques, tractant temes com la soledat, la creació o l’amor. “Paradís” manté la identitat de la cantant i l’herència musical de la tonada mallorquina, però s’expandeix per un pop complex i juganer, preciosista i emocional.
Na Júlia Colom ens va visitar ara fa un munt, i amb moltes ganes de tenir-la de nou a l’escenari maonès d’Es Claustre.