Menu
[ bb_built=”1″ fullwidth=”off” specialty=”on”]
«Una casa és pànic», és una obra de banda com cap altre disc de Miquel Serra. Les cançons van evolucionar d’un estat embrionari cap a la seva forma definitiva empeses per l’experiència de Miquel Perelló, Michael Mesquida i Jorra Santiago, dotant-les de contingut sòlid i nous desenvolupaments fins ara. El disc l’ha gravat i mesclat en Sergio García Pérez, un conegut de l’escena musical nacional, el que ha permès arribar a sons, textures i ambients poc habituals en la música de la banda. Dins un propòsit de major amplitud són destacables les col·laboracions de Soleá Morente o Simó Femenies. En conjunt, una progessió dins el format pop, entenent la melodia com a eix principal. Els textos ronden un interrogant comú sobre el pas de la certesa a l’incertesa, com s’expressa a “Desemparament” o “El gran vidre”, l’entusiasta desig d’avinentesa a “Els ballarins” o l’abstracció reflexiva a “Amèrica dorm” i “L’amic que no se’n va”
[/]
[ bb_built=”1″ fullwidth=”off” specialty=”on”]
«Una casa és pànic», és una obra de banda com cap altre disc de Miquel Serra. Les cançons van evolucionar d’un estat embrionari cap a la seva forma definitiva empeses per l’experiència de Miquel Perelló, Michael Mesquida i Jorra Santiago, dotant-les de contingut sòlid i nous desenvolupaments fins ara. El disc l’ha gravat i mesclat en Sergio García Pérez, un conegut de l’escena musical nacional, el que ha permès arribar a sons, textures i ambients poc habituals en la música de la banda. Dins un propòsit de major amplitud són destacables les col·laboracions de Soleá Morente o Simó Femenies. En conjunt, una progessió dins el format pop, entenent la melodia com a eix principal. Els textos ronden un interrogant comú sobre el pas de la certesa a l’incertesa, com s’expressa a “Desemparament” o “El gran vidre”, l’entusiasta desig d’avinentesa a “Els ballarins” o l’abstracció reflexiva a “Amèrica dorm” i “L’amic que no se’n va”
[/]
