Per a entendre la singularitat i la idiosincràsia de Salazar, només cal veure la distància que separa als seus dos components: els 1.000 Qm que hi ha entre Salamanca i Sant Feliu de Guíxols, que no són cap obstacle quan la química no deixa cap dubte en escoltar el fruit de tan insòlita unió.

La veu de Bego Salazar, tel·lúrica i sembrada de “quejíos”, retorça les entranyes. Filla de pare gitano, porta en la seva sang l’art flamenc. Després d’haver compartit escenari amb Jorge Pardo, Juan Antonio Salazar, Dani Macaco i com a vocalista de Las Migas, comença la seva carrera en solitari al costat de Xavi Lloses; pianista “neo romàntic” i minimalista construeix paisatges hipnòtics, altament sofisticats, amb un espectre inesperat entre l’avantguardisme elèctric i l’art sonor. Ha traballat i produït traballs d’artistes com ara Lluís Danés, Marina Rossell, Gerard Quintana, Jaume Sisa o Nico Roig

Un discurs contundent, Salazar és ràbia que t’empodera, que enlluerna clarobscurs, que sacseja la teva ànima i alhora pot ser l’amant més tendra.”

Una actuació col·laborativa entre Girando Por Salas i Es Claustre