Tarare té un timbre grotesc i lliure. Coneix una mica el jazz, ha sentit històries sobre el Brasil. Col·lecciona algun trasto electrònic. De moment juga a desmuntar les seves cançons preferides. S’encanta en les harmonies espaioses, com si mirés una orquídia molt de prop. Aviat ensenyarà alguna creació pròpia. Transita entre el visceral i la delicadesa, entre la dissonància i els pilars.
La música que surt de Tarare reuneix els qui se senten sols en la fantasia. A Tarare el mou la fam. I també fregar els límits.
Clàudia Torra veu · Tània Renau piano i veu · Borja Lange guitarra · Bruno Molina baix/contrabaix · Sergio Blanco – bateria/pad
Tarare té un timbre grotesc i lliure. Coneix una mica el jazz, ha sentit històries sobre el Brasil. Col·lecciona algun trasto electrònic. De moment juga a desmuntar les seves cançons preferides. S’encanta en les harmonies espaioses, com si mirés una orquídia molt de prop. Aviat ensenyarà alguna creació pròpia. Transita entre el visceral i la delicadesa, entre la dissonància i els pilars.
La música que surt de Tarare reuneix els qui se senten sols en la fantasia. A Tarare el mou la fam. I també fregar els límits.
Clàudia Torra veu · Tània Renau piano i veu · Borja Lange guitarra · Bruno Molina baix/contrabaix · Sergio Blanco – bateria/pad
